El Conveni. 'Abdu'l-Bahà. Shoghi Effendi. Casa Universal de Justicia

Els bahà'ís creuen que el tret característic de la Fe Bahà'í, la unitat, es deu a la promesa expressa que Déu ha fet a la humanitat, per la qual assegura la continuïtat de la guia espiritual després de la mort de Bahà'u'llàh. Aquesta promesa se sol conèixer com el Conveni o l'Aliança.
Naturalment, la idea d'un Conveni entre Déu i la humanitat resulta familiar als seguidors d'altres religions. Molts jueus creuen que Dèu ha establert un Conveni amb ells pel qual a promès guiar-los sempre que compleixin las Seves lleis. Així mateix, molts cristians creuen que Jesús va establir una aliança similar amb els Seus seguidors.
Per als bahà'ís el Conveni establert per Bahà'u'llàh suposa tant una confirmació de la promesa que Déu guiaria la humanitat com un sistema garant de la continuïtat. En concret, el Conveni s'identifica amb la successió de Bahà'u'llàh, segons queda establerta al Seu Testament. Aquesta línia passa de Bahà'u'llàh al Seu fill, 'Abdu'l-Bahà i a continuació d' 'Abdu'l-Bahà a Shoghi Effendi, i d'ell a la Casa Universal de Justicia.

Ser fidel a l'aliança de Bahà'u'llàh és ser-li obedient com a Missatger de Déu. Aixó comporta acceptar l'autoritat dels successors designats i adherir-se a les estipulacions que va deixar per al progrés de la Seva Fe. Trencar el Conveni és rebutjar o intentar deliberadament usurpar o minar l'autoritat que Bahà'u'llàh ha establert alhora que es fa professió de ser bahà'í. Tal acció constitueix un atac a la unitat, que és el segell distintiu de la Fe.
Qualsevol que persiteixi en aquesta classe de conducta és conegut com a violador del Conveni, i com a tal se li nega l'entrada a la comunitat bahà'í. Tal persona pot ser readmesa si mostra autèntic penediment.
Els errors morals, per exemple, no ajustar-se al patró de vida bahà'í, no suposen ruptura del Conveni.

Retrospectivament, es fa palès que Bahà'u'llàh havia preparat amb molta cura 'Abdu'l-Bahà per a la succesió. 'Abdu'l-Bahà va néixer el 23 de maig de 1844, la mateixa nit en què el Bab va fer la Seva declaració. De nen va patir la sort del Seu Pare durant les primeres persecucions dirigides contra els babís.
Tenía vuit anys quan Bahà'u'llàh va ser empès dins un calabós. En visitar-lo va veure una argolla de ferro i cadenes lligades al coll del Seu Pare.

El jove 'Abdu'l-Bahà.(15019 bytes) Amb l'edat, 'Abdu'l-Bahà va arribar a ser el company més pròxim del Seu Pare, per encàrrec del qual va haver de fer importants tasques. Entre les quals entrevistar prèviament els qui acudien a veure el Seu Pare, una mesura destinada a protegir-lo d'imposicions frivoles o malintencionades.
A Akkà, quan tot el grup de bahà'ís presoners havia caigut malalt de febres tifoides, malària i disenteria, va ser 'Abdu'l-Bahà qui es va desviure per rentar, cuidar i alimentar els pacients. Finalment, també Ell va caure abatut pel mal. Durant un mes va estar en estat crític.
Aquests trets de desprendiment, erudició i gran humilitat, juntament amb l'òbvia admiració del propi Bahà'u'llàh, Li van valer a 'Abdu'l-Bahà el titol de "Mestre", un terme que el bahà'ís encara fan servir per referir-se a Ell.

Després de la mort de Bahà'u'llàh, i malgrat els termes expressos del Seu Testament, alguns familiars, vençuts per l'enveja, van intentar usurpar el lloc d''Abdu'l-Bahà. Repetides vegades l'ambició els va moure a intentar formar els seus propis seguidors.
És significatiu, tenint en compte la rapidesa amb què altres religions van patir cismes, que cap dels grups dissidents aconseguis mantenir-se i crear una divisió permanent en la Fe Bahà'í. De fet, cada grup es va desintregar després de la mort dels seus respectius dirigents, per la qual cosa no hi ha hagut sectes ni denominacions que hagin assolit mantenir-se. Els bahà'ís atribueixen aquesta unitat al poder del Conveni.
'Abdu'l-Bahà tambè va fer un paper fonamental com a exponent de la visió mundial del Seu Pare en termes que una ment occidental pogués comprendre, un assoliment que va accelerar enormement la transformació de la Fe Bahà'í, que va passar d'estar formada per un petit moviment de persones a l'Orient Mitjà a ser la religió mundial que és avui dia.
Després de la mort del Seu Pare, va continuar presoner de l'Imperi Otomà. Gràcies a les cartes i al contacte directe amb els creients occidentals que viatjaven a Palestina, va poder dirigir l'expansió de la Fe més enllà de l'Orient Mitjà.
La revolució dels Joves Turcs va fer posible que 'Abdu'l-Bahà quedés en llibertat per viatjar. A l'agost del 1911 va deixar Terra Santa per fer un viatje de quatre mesos amb estades a Londres i París, ciutats on es va reunir amb els primers creients occidentals i on va impartir conferències diàries sobre la Fe Bahà'í i els seus principis.
A la primavera següent es va embarcar en una gira d'un any que el va dur per tota Europa, Estats Units i el Canadà. La visita va servir de gran estímul per al progrés de la Fe en aquellas terres.
A les més de 40 ciutats nord-americanes que va visitar fou rebut amb aclamacions i mostres de respecte, tant per part de creients com de no creients. En una ciutat rere l'altra fou convidat a dirigir-se al públic en esglésies i sinagogues, així com davant organitzacions i agrupacions distinguides.

abdul.jpg (8569 bytes) 'Abdu'l-Bahà va establir un pla de llarg abast per a la internacionalització de la Fe. En una sèrie de cartes adreçades als creient de l'America del Nord, van rebre l'encàrrec d'escampar-se per tot el món i proclamar la Fe Bahà'í i els seus principis

'Abdu'l-Bahà havia tornat a Terra Santa abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
En les al.locucions que havia det a Occident ja havia advertit sobre la imminència de la conflagració, i havia instat que s'establís alguna forma de comunitat de nacions que frenés tal guerra.

Durant la guerra, el Mestre va posar en acció els principis que Ell i el Seu Pare havien predicat. Per exemple, Ell mateix va supervisar personalment un projecte agrícola al costat del llac Tiberíades, gràcies al qual es va poder proveir de blat la zona i allunyar el perill de la fam a la regió.

Després de la guerra 'Abdu'l-Bahà fou nomental Cavaller pel govern britànic. El 28 de novembre de 1921, 'Abdu'l-Bahà va morir plàcidament mentre dormía.

Anar al Principi

1 de març de 1897 Naixement de Shoghi Effendi a St. Joan d'Acre.	Com el Seu Pare, 'Abdu'l-Bahà es va preocupar pel perill d'un cisma potencial després de la Seva mort. De manera que Ell també va deixar un Testament clar i explícit, que amplia el Conveni establert per Bahà'u'llàh. Al document, 'Abdu'l-Bahà nomenava succesor al Seu nét gran, Shoghi Effendi, en qualitat de Guardià de la Fe Bahà'í. La institució de la Guardiania ja havia estat prevista per Bahà'u'llàh. En l'acompliment de les seves funcions, Shoghi Effendi actuava com a intèrpret autoritzat de les esnsenyances bahà'ís. Shoghi Effendi va néixer el 1 de març de 1897 a Sant Joan d'Acre. Bona part de la seva infantesa va transcórrer a recer d' 'Abdu'l-Bahà. Va estudiar a la Universitat Americana de Beirut i més endavant a la Universitat d'Oxford, a Anglaterra, i va assolir una formació que li va permetre adquiri un domini de l'anglès i una familiaritat amb la cultura occidental dificilment superables. Durant el ministeri de Shoghi Effendi, la Fe Bahà'í va passar a ser una autèntica religió global. Després de la mort d' 'Abdu'l-Bahà hi havía uns 100.000 bahà'ís, la majoría iranians residents a l'Iran o establerts en països veïns de l'Orient Mitjà. Un grapat de seguidors vivien a l'India, a Europa i a Amèrica del Nord. En total hi havía uns 35 països amb presència bahà'í. En morir Shoghi Effendi el 1957, al cap d'uns 36 anys, el nombre de bahà'ís ascendia a 400.000 i vivien en 250 països, territoris i colònies. Les cartes de Shoghi Effendi proporcionaven directrius sobre el procés electoral i la presa de decisions en grup que són característiques de la Fe Bahà'í. També va escriure cartes adreçades a les institucions bahà'ís que aleshores naixien. Hi explicava les conseqüències de les ensenyances de Baà'u'llàh en una gran varietat de temes que podien oscil.lar des de la vida familiar fins al govern mundial. Va clarificar las relacions de la Fe Bahà'í amb altres religions i doctrines. Els seus escrits, lúcids i incisius, van portar llum sobre el punt de vista bahà'í en qüestions morals, teològiques i històriques. Però potser el que més importa d'aquestes cartes, pel que fa al creixement de la Fe, és el fet que gràcies a elles el món bahà'í va disposar d'una font permanent de suport. Tot i que la Fe Bahà'í gaudeix avui dia de respecte general, als anys trenta, quranta o cinquanta, qualsevol bahà'í estava exposat a ser objecte de sospita o de ridicul. La claretat de la visió amb que Shoghi Effendi va presentar la Fe Bahà'í com a la revelació de Déu per al nostre dia, i la seva convicció ferma respecta de la seva victòria última, van servir per donar forces a una generació de creients que, per més que fossin escassos en nombre, van ser responsables d'estendre el missatge de Bahà'u'llàh a cada racó del globus.
1902 Inici obres primera Casa Bahà'í d'Adoració (Ishqabad, Asia Central)
11 d'agost de 1911 'Abdu'l-Bahá sur de l'Orient Mitjá en visita de tres mesos i mig a Londres i París
4 setembre 1911 'Abdu'l-Bahá arriba a Londres
11 d'abril de 1912 'Abdu'l-Bahá desembarca a Nova York. Vuit mesos pels Estats Units i Canadá
27 d'abril de 1920 'Abdu'l-Bahá es nomenat Cavaller pel govern britànic
28 novembre de 1921 Mor 'Abdu'l-Bahá i Shoghi Effendi es converteix en el primer Guardià de la Fe
10 de maig de 1925 Un tribunal islàmic d'Egipte declara que la Fe Bahà'í és una religió independent

Després de la mort de Shoghi Effendi, esdevinguda el 1957, la Fe ja tenia la base necessària d'Assemblees Esprituals nacionals i locals per elegir la Casa Universal de Justicia, el cos internacional de govern previst per Bahà'u'llàh.
Per als bahà'ís, l'establiment el 21 d'abril de 1963 de la tan esperada Casa Universal de Justicia representava un esdeveniment d'importància trascendental. Bahà'u'llàh l'havia concebut i li havia conferit la promesa que seria guiada infal.liblement en les seves decisions.
Els nou membres escollits aquell any mitjançant vot secret provenien de quatre continents, procedien de tres grans tradicions religioses (jueva, cristiana i musulmana) i de diversos origens ètnics. Des d'aleshores, les eleccions de la Casa Universal de Justicia s'han celebrat cada cins anys.
Com a institució suprema de la Fe Bahà'í, la Casa Universal de Justicia va assumir la funció de dirigir el creixement i el desenvolupament de la comunitat mundial bahà'í. Per aconseguir-ho, va formular una sèrie de plans, de tres a nou anys de durada cada un, i determinats objetius de expansió i reconeixement.
El 1963, la Fe Bahà'í tenia uns 400.000 creients, establerts a 11.000 localitats i organitzats en 56 comunitats nacionals i regionals. El 1992 (centenari de la mort de Bahà'u'llàh), hi havia uns 5.000.000 de bahà'ís, que vivien a més de 116.000 localitats i organitzats en 165 comunitats nacionals.

El Conveni

Les figures històriques