Els "links", tenen retorn previst.
|
Hi
ha un sol Déu,Creador de l'Univers. A través de la història, Déu s'ha
revelat a la humanitat mitjançant una sèrie de Missatgers Divins, cada
un dels quals ha estat fundador d'una gran religió. Entre ells es troben
Abraham, Krishna, Zoroastre, Moisès, Buda, Jesús, Muhammad. Aquesta successió
de Mestres és el reflex d'un sol "pla diví" pel qual al llarg
de la història les persones han tingut coneixement del seu Creador i han
desenvolupat les seves capacitats morals i espirituals. En aquest procés,
la meta ha estat anar preparant la humanitat perqué donés a llum una civilització
global, única i en continu progrés. Bahà'u'llàh és l'últim dels Missatgers
a revelar-nos la voluntat de Deu.
|
Juntament
amb aquestes idees se'n troba una altre, segons la qual la personaés un
ésser essencialment espiritual. Tot i que els éssers humans posseeixin
un cos físic, alló que millor els identifica com a tals persones és l'ànima
invisible, racional i sempiterna. L'Essència Incognoscible La
millor manera d'explicar com veuen els bahà'ís la seva relació amb Déu,
amb la religió i amb el seu proïsme és partint del concepte bahà'í de
"Déu". Per començar, aquest concepte comporta reconèixer que
Déu és en essència incognoscible. |
|
Dues vessants per la Manifestació Les
Manifestacions de Déu poseeixen dues vessants. D'una banda, són éssers
divins als quals es reflecteixen perfectament la volunta de Déu. De l'altra,
són éssers humans subjectes a naixement, malaltia, sofriment i mort. Són
éssers diferents que es dirigeixen a la humanitat en distintes
etapes de la seva història. Aquestes diferèncias són les que donen lloc
en part a les distincions culturals que s'observen en les religions, unes
diferències que amaguen en part la seva unitat inherent.
|
Les
Manifestacions de Déu fan arribar la Seva voluntat a la humanita per mitjá
del procés de revelació divina. Aquest procés apareix registrat als Llibres
Sagrats de la humanita, uns llibres que van desde la Torah al Coran i
que inclouen les escriptures hindús, budistes, cristianes, i zoroastrianes.
Tals escrits són el regisrte de la paraule revelada per Déu a la humanitat. Per
als bahà'ís, els llibres, les taules i les cartes escrites per Bahà'u'llàh
representen la Paraule de Déu renovada per a aquest dia. Bé que concorden
amb les revelacions religioses del passat i representen " la
Fe inmutable de Déu, eterna en el passat i eterna en el futur",
els escrits de Bahà'u'llàh contenen
veritats noves sobre la voluntat de Déu per a la humanitat actual. |
El punt de vista bahà'í sobre la vida després de la mort.
|
Així
com en la resta de religions, el concepte bahà'í de la vida després de
la mort està fermament arrelat en las ensenyances sobre la natura de l'ànima
i sobre l'objectiu d'aquesta vida terrenal. |
L'analogia
amb la matriu resumeix el punt de vista bahà'í sobre l'existència terrestre.
De la mateixa manera que la matriu constitueix un lloc importantísim per
a les primeras etapes de desenvolupament físic de la persona, el món físic
constitueix la matriu en la qual es desenvolupa l'ànima individual. Així doncs, els bahà'ís veuen la vida com una mena de taller on cada persona és lliure de desenvolupar i perfeccionar les qualitats que necessitarà a la vida següent. "Sàpigues tu, en veritat, que si l'ànima de l'home ha caminat per les senderes de Déu, sens dubte tornarà i es reunirà amb la glòria del Benamat", escriu Bahà'u'llàh. "Per la rectitud de Déu ! Arribarà a un estat que cap ploma ni cap llengua no poden descriure" En última instància, el cel es pot considerar com proximitats a Déu; l'Infern seria l'estat d'allunyament respecte a Déu. Cada estat constitueix una conseqüencia dels esforços individuals (o de la seva absència) per desenvolupar-se espiritualment. La clau que permet el progrés espiritual consisteix a seguir la sendera marcada per las Manifestacions de Déu. Més enllà d'això, la natura de la vida dresprés de la mort continua essent un misteri. "La natura de l'ànima després de la mort no es pot descriure" escriu Bahà'u'lláh. |
Per
els bahà'ís l'objecte de la vida és conèixer, estimar Déu i avançar espiritualment,
així com en altres religions l'oració i la meditació són els instruments primordials
del desenvolupament espiritual.
Bahà'u'llàh mateix va escriure centenars d'oracions. Hi ha oracions d'ús
general, per a la curació, per al creixement espiritual, per a las dificultats,
per al matrimoni, per a la vida comunitària, i encara per a la humanitat.
Bahà'u'llàh va demanar als Seus seguidors que triessin alguna de les
tres oracions "obligatòries" i que la recitessin diàriament. La més
breu d'aquestas oracions a penes ocupa cuatre líneas. Tot i així, diu molt sobre
la relació que uneix la humanita amb Déu. Diu així:
|
Sóc testimoni, oh Déu meu, que Tu m'has creat per conèixer-te i per adorar-te. Sóc testimoni en aquest moment de la meva impotència i del Teu poder, de la meva pobres i de la Teva riquesa. No existeix altre Déu més que Tu, el que ajuda en el perill, el que subsisteix per Si mateix. |
Per
als bahà'ís, l'adectiu "obligatòries", referit a les tres oracions,
significa que els éssers humans tenen unes certes obligacions envers Déu.
Bahà'u'llàh insta els Seus seguidors a dedicar algun temps del dia a
la meditació. Més en concret, ens anima que al terme del dia refelxionem sobre
les nostres obres i la seva vàlua.
A banda d'aixó, Bahà'u'llàh no especifica cap forma particular de meditació
que inclogui determinades postures o tècniques de respiració. Cada persona
és lliure de triar la seva pròpia forma de meditació.
Anar al Principi
Com veuen els bahà'ís les altres
religions.
Quan
els bahà'ìs afirmen que les religions són una, no volen dir que el diversos
credos i organitzacions siguin una mateixa cosa.Allò que aquesta expressió significa
més aviat és que hi ha una sola religió i que tots els Missatgers de Déu han
revelat progressivament la seva natura. En conjunt, les grans religions del
món són l'expressió gradual d'un únic pla diví: "la inmutable Fe de Déu,
eterna en el passat, eterna en el futur".
Un gran nombre de persones de totes les procedències religiosas reconeixen
que les promeses i expectatives suscitades per les seves pròpies creences d'origen,
es veuen acomplides en la Fe Bahà'í. Així mateix, els bahà'ís natius d'America
i d'Àfrica han vist en les ensenyances bahà'ís la cofimació de visions profètiques
pròpies de les seves tradicions.
|
Anar al Principi |
|
FARS ESPIRITUALS DE LA HUMANITAT
Com a llocs destinats a l'oració i la meditació, les Cases d'Adoració Bahà'í són els edificis religiosos que per la seva funció més s'assemblen a l'esglesia, al temple o la mesquita. I tot i així, també són més coses.
Tal
com les va veure Bahà'u'llàh, en el seu moment les Cases Locals d'Adoració arribaran
a serl'eix central de la vida espiritual d'una comunitat, i també l'expressió
concreta de les seves preocupacions humanitàries.
Fins avui s'han construït set Cases d'Adoració, almenys una per continent
(en senyal del progrés global de la Fe). En l'etapa actual del seu desenvolupament,
els bahà'ís s'han centrat en la creaciò d'institucions socials i espirituals
de vida comunitària, més que en la construcció dels edificis físics. Tot i així,
les Cases d'Adoració ja construïdes s'alcen com fars que criden el món a un
nou estil de vida i adoració.
Cada temple posseeix el seu propi disseny, bé que s'ajusten a una sèrie
de requisits arquitectònics que els confereix unitat temàtica:
Totes les Cases Bahà'ís d'Adoració posseeixen nou costats i una cúpula
central.
La primera Casa d'Adoració es va construir a Rússia, a la ciutat d'Ishqabad,
a l'Asia Central. Es va acabar el 1908 i va complir les seves funcions al servei
d'aquella regió fins que el 1938 fou expropiada pel govern soviètic. El 1962
fou enderrocada després de patir l'escomesa d'un terratrèmol.
En més d'un sentit, la Casa d'Adoració d'Ishqabad es va avançar a la
seva època. A més de servir com a centre espiritual de la floreixent comunitat
bahà'í de la regió, va ser una expressió pràctica dels ideal humanitaris de
la comunitat. A les dependències adjacents es van alçar una escola, un hospital
i un alberg.
La
primera Casa d'Adoració d'Occident es va concloure el 1953 i està situada a
Wilmette, Illinois, EUA, a la riba del llac Michigan, al nord de Chicago. La
filigrana de la seva cúpula i l'ornamentació estraordinària combinen trets procedents
de diversos estils arquitectònics d'Orient i Occident. Ja s'hi han acostat a
admirar-la diversos milions de visitants. Més endevant es van construir altres
Cases d'Adoració a Kampala, Uganda; a la rodalia de Sidney, Austràlia; als afores
de Frankfurt, Alemanya, i a Àpia, a la Samoa Occidental.
La Casa d'Adoració més recent és la de Nova Delhi, a l'India (foto superior),
que es va acabar de construir el 1986. Des d'aleshores ha estat objecte d'atenció
en centenars de diaris i articles de revistes i ha aconseguit nombrosos guardons
pel seu disseny.Inspirta en la imatge de la flor de lotus, el disseny es compon
de 27 "pètals" independents i recoberts i recoberts de marbre que
s'alcen formant grups de tres, i així constitueixen els nou costats.
Les nou portes donen entrada a una sala centra amb capacitat per acollir
2.500 persones. Amb una mica mes de 40 metres d'altura i amb la seva superficie
lluminosa, el temple fa de vegades la impressió de flotar sobre les deu hectàrees
de terreny en què està emplaçat, als afores de la capital índia.
En pocs anys el temple de Nova Delhi s'ha convertit en una de las major
atraccions del món. Hi acudeixen més de dos milions i mig de visitants cada
any. Durant els dies festius hindús hi solen acudir més de 100.000 visitants,
xifra que dona una certa idea de la reverència de què és objecte per les persones
de tots els credos de l'India.
I és que les Cases Bahà'ís d'Adoració estan obertes a les persones de
totes les religions sense distinció. No hi ha sermons, ni rituals, ni clergat.
A tot el món ha hi ha més de 120 terrenys seleccionats com a emplaçament
de futures Cases d'Adoració. Quan s'escaigui, totes les comunitats bahà'ís tindran
la seva pròpia Casa d'Adoració. Com la seva predecessora d'Ishqabad, cada una
es convertirà en un focus de serveis humanitaris, socials, educatius i científics.