Hi ha un sol Déu,Creador de l'Univers. A través de la història, Déu s'ha revelat a la humanitat mitjançant una sèrie de Missatgers Divins, cada un dels quals ha estat fundador d'una gran religió. Entre ells es troben Abraham, Krishna, Zoroastre, Moisès, Buda, Jesús, Muhammad. Aquesta successió de Mestres és el reflex d'un sol "pla diví" pel qual al llarg de la història les persones han tingut coneixement del seu Creador i han desenvolupat les seves capacitats morals i espirituals. En aquest procés, la meta ha estat anar preparant la humanitat perqué donés a llum una civilització global, única i en continu progrés. Bahà'u'llàh és l'últim dels Missatgers a revelar-nos la voluntat de Deu.
Vet aquí en síntesi què ensenya Bahà'u'llàh sobre Déu, la religió i la humanitat. Els bahà'ís solen expressar aquestes creences remetentse sezillament a la unitat de Déu, la unitat de la religió i la unitat de la humanitat. En efecte, la unitat és el tema en què s'engloben totes les altres creences bahà'ís. Dit en termes teològics, la unitat es fa palesa en l'existència d'un pla únic de Déu per a la humanitat.

Juntament amb aquestes idees se'n troba una altre, segons la qual la personaés un ésser essencialment espiritual. Tot i que els éssers humans  posseeixin un cos físic, alló que millor els identifica com a tals persones és l'ànima invisible, racional i sempiterna.
L'ànima vivifica el cos i distingeix la persona de l'animal. Creix i es desenvolupa mitjançant la seva relació amb Déu, d'acord amb la mediació especial dels Seus Missatgers. La relació s'alimenta gràcias a l'oració, el coneixement de les escriptures revelades pels Mestres Divins, l'amor a Déu, l'autodisciplina moral i el servei a la humanitat. La vida adquireix significat a través d'aquest procés.
El conreu de la vida espiritual no está exempt d'avantatges apreciables. En primer lloc, la persona desenvolupa algunes de las qualitats innates que són causa de la felicitat humana i del progrés social, com per exemple fe, valor, amor, compassió, honradesa i humilitat. A mesura que aquestes qualitats es fan paleses, més progressa la societat.
Un altre dels efectes del desenvolupament espiritual és la disponibilitat de l'anima devers Déu. En acostar-se a Déu, la persona es prepara gradualment per l'altre vida. Després de la mort física, l'anima emprèn un nou camí cap a Déu a través de "mons" a plans d'existència. en termes tradicionals, el progrés en aquesta travessia, s'assembla al "cel". Però si l'ànima no es desenvolupa, aleshores roman allunyada de Déu, en alló que la teologia cristiana i musulmana anomenen "infern".

L'Essència Incognoscible

La millor manera d'explicar com veuen els bahà'ís la seva relació amb Déu, amb la religió i amb el seu proïsme és partint del concepte bahà'í de "Déu". Per començar, aquest concepte comporta reconèixer que Déu és en essència incognoscible.
Bahà'u'llàh ensenya que Déu és el Creador de l'Univers i el seu regidor absolut. La natura de Déu és il.limitada, infinita i totpoderosa. Per tant, cap ésser mortal, home o dona, no pot mitjançant el seu intel.lecte i les seves capacitats finites compendre o entendre la realitat divina, els seus motius i la seva forma d'obrar.
Que la seva essència sigui incognoscible no impedeix que Déu es doni a conèixer a la humanita a través d'una sèrie de Missatgers Divins. Els Missatgers, en paraules de Bahà'u'llàh, són les "Manifestacions de Déu". Les Manifestacions són miralls perfectes on es reflecteixen els atributs i les perfeccions de Déu; així es constitueixen en canals de comunicació de la voluntat divina per a la humanitat.

Dues vessants per la Manifestació

Les Manifestacions de Déu poseeixen dues vessants. D'una banda, són éssers divins als quals es reflecteixen perfectament la volunta de Déu. De l'altra, són éssers humans subjectes a naixement, malaltia, sofriment i mort. Són éssers diferents que es dirigeixen a la humanitat   en distintes etapes de la seva història. Aquestes diferèncias són les que donen lloc en part a les distincions culturals que s'observen en les religions, unes diferències que amaguen en part la seva unitat inherent.
"A cada Profeta al Qual Déu, el Totpoderós i Creador Sense Parió, ha escollit enviar als pobles de la terra, Li ha estat encomenat un Missatge i se Li ha encarregat actuar de la manera que millor convingui als requisits de l'època en qué ha aparegut." diu Bahà'u'llàh.
En tot el que es fonamental, però, el missatge espiritual dels Enviats de Déu és universalment el mateix. Cada un ha recalcat la importància de l'amor a Déu, de l'obediència a la Seva voluntat i de l'amor a la humanitat. Bé que valent-se de paraules diferents, cada un ha ensenyat la "Regla d'Or": que els homes tractin els altres com ells mateixos vulguin ser tractats.
"Sapigueu del cert que l'essència de tots els Profetes de Déu es una matexa", va escriure Bahà'u'llàh. Aquesta unitat és absoluta. Déu el Creador va manifestar: no hi ha cap distinció entre els portadors del meu Missatge (...)"

Les Manifestacions de Déu fan arribar la Seva voluntat a la humanita per mitjá del procés de revelació divina. Aquest procés apareix registrat als Llibres Sagrats de la humanita, uns llibres que van desde la Torah al Coran i que inclouen les escriptures hindús, budistes, cristianes, i zoroastrianes. Tals escrits són el regisrte de la paraule revelada per Déu a la humanitat.
Bahà'u'llàh afirma que la paraule de Déu obra al món com una "clau mestre". Tan sols ella pot desplegar el potencial espiritual latent en tota persona. Sense la paraule de Déu, els éssers humans romandrien captius de l'instint i del condicionaments culturals, i prestarien més atenció a les qualitats relacionades amb la supervivència física. La cobdicia, l'egoisme, la manca d'honradesa, la corrupció i d'altres vicis prosperen allí on manca la direcció divina.

Per als bahà'ís, els llibres, les taules i les cartes escrites per Bahà'u'llàh representen la Paraule de Déu renovada per a aquest dia. Bé que concorden amb les revelacions religioses del passat i representen " la Fe inmutable de Déu, eterna en el passat i eterna en el futur", els escrits de Bahà'u'llàh contenen veritats noves sobre la voluntat de Déu per a la humanitat actual.

Anar al Principi

Així com en la resta de religions, el concepte bahà'í de la vida després de la mort està fermament arrelat en las ensenyances sobre la natura de l'ànima i sobre l'objectiu d'aquesta vida terrenal.
Bahà'u'llàh ha confirmat l'existència en tot ésser gumà d'una ànima racional i diferenciada. En aquesta vida --afirma-- l'ànima es relaciona amb el cos fisic. L'ànima és el punt focal de l'amor i de la compassió, de la fe i del valor, així com d'altres qualitats que no es podrien explicar si concebéssim l'home com un animal o una màquina orgànica sofisticada.
L'ànima no mor; perdura eternament. Quan el cos humà mor, l'ànima queda alliberada dels llaços que la lliguen al cos fisic i al seu entorn material. Comença aleshores el viatge de l'anima a través del món espiritual. El bahà'ís entenen que el món espiritual, tot i que exempt d'espai i de temps, és una extensió d'aquest univers, no un indret fisicament remot.
L'entrada a l'altra vida pot produir una gran alegria. Bahà'u'llàh compara la mort amb l'acte de néixer. I així, explica: "El més enllà és diferent d'aquest món, de la mteixa manera que aquest món és diferent del que coneix el fetus a la matriu de la mare"

Anar al Principi