L'expressió personal Segons el model marcat per Bahà'u'llàh, les comunitats bahà'ís decideixen els seus afers mitjançant consells de govern, lliurament elegits, l'existència mateixa dels quals posa en dubte idees habitualment acceptades sobre les limitacions inherents al sistema democràtic
Els "links", tenen retorn previst.
L'expressió personal El missatge de Bahà'u'llàh va dirigit no tan sols a la humanitat en conjunt, sinó també a la consciència de cada persona. "Preocupeu-vos amb fervor per les necessitats de l'època en que viviu -vet aquí la seva exhortació- i centreu les vostres deliberacions en les seves exigències i requisits." La persona posseeix uns poders morals, intel.lectuals i espirituals imprescindibles per al progrés de la civilització. L'alliberament d'aquestes potencialitats creatives de l'ànima racional representa un repte tant per al govern dels afers humans com per a la promoció dels processos democràtics de presa de decisions. L'ordre administratiu establert per Bahà'ú'llàh requereix que les institucions elegides estimulin el desenvolupament i l'exercici d'aquestes forces. Tot i així, ha d'atendre degudament aquest requisit mitjançant institucions complementàries encarregades d'aconsellar, estimular i ajudar altres membres individuals de la comunitat bahà'í i cossos elegits.
Els cridats
a prestar un servei tan essencial, dones o homes, són elegits sobre la base
de l'eminència assolida per la seva experiència, saviesa madura i altres qualitats
personals destacades.
El seu nomenament dota la comunitat bahà'í d'un cos extraordinariament diversificat
de persones. La seva missió és proporcionar inspiració sobre la millor manera
de traslladar a la vida diària les ensenyances de Bahà'u'llàh. Tot i que no
tenen autoritat decisòria, aquests distingits servidors de la Fe exerceixen
un paper vital en la formació de la vida comunitària bahà'í
Els membres d'aquestes institucions designades no constitueixen una casta eclesiàstica. Presten servei durant un període fix d'anys i al seu terme tornen a ocupar els seus llocs habituals dins la comuniutat. Les seves obligacions no inclouen funcions sacerdotals, ni posseeixen una autoritat especial en intrerpretar les ensenyances bahà'ís, per més que les seves aportacions i els seus punts de vista mereixen el respecte tant dels creient com del cossos administratius.
La Consulta Decisió en grup sense fisures
|
Els
cossos administratius de la Fe Bahà'í fan servir en tos els seus nivells
un sistema de presa de decisions sense confrontació conegut com la "consulta".
Els principis de la consulta foren establerts als Escrits de Bahà'u'llàh.
Com a procediment per buscar la veritat i aconseguir el consens, admeten
ser aplicats en un camp ampli de temes o, el que és el mateix, en totes
les esferes en què es requereix col.laboració i decisions. Aquests principis
s'empren no tan sols a les pròpies institucions, sino també als negocis
de propietat bahà'ì, a les escoles dirigides per bahà'ís a la vida quotidiana
de les families bahà'ìs. "Aquell que és el Vostre Senyor, el Totmisericordiós, nodreix el desig al Seu cor de contemplar tota la raça humana com una sola ànima i un sol cos."Bahà'u'llàh |
La consulta bahà'ì es basa en els principis següents: *S'ha d'aplegar informació de les font mes variades i buscant la diversitat de punts de vista. Això significa fer esforços especials per consultar experts com ara advocats, metges, cientifics. També significa buscar informació fora de les especialitats tradicionals o bé maldar per atendra els punts de vista expressats pels membres de la comunitat de les més diverses procedències. *DDurant les discussions, els participants s'han d'esforçar per ser tan francs com sigui possible, però sempre mantenints un interès genuí pels punts de vista aliens. Els atacs personals, fer ultimàtums o proferir afirmacions prejutjades són actes particularment avorribles. *En presentar-se una idea, passa a ser propietat de tot el grup. Encare que en aparença sembli simple, aquest és potser el concepte més profund de tota la consulta. Segons aquesta regla, totes les idees deixen de ser propietat d'un individu, subgrup o sectro d'interessats. Quan aquest principi se segueix degudament, es facilita que sorgeixin idees motivades per un desig sincer de servir, davant de possibles idees que emanin d'un desig de promoció personal o d'afany de crear escola. |
*El
grup s'esforça per assolir la unanimitat, però un vot per majoria pot bastar
per acomplir una decisió. Un aspecte important d'aquest principi és comprendre
que, un cop presa una decisió, tot el grup queda compromés a actuar amb
unitat, prescindint de qui i quants abonessin la mesura en el seu moment. En aquest sentit, en la consulta no hi caben "informes particulars" de la minoria o "preses de postura de l'oposició". Al contrari, els bahà´'is creuen que si una decisió está desencaminada, el fet mateix es fará evident a la fase d'execució, però tan sols a condició que el grup que adopta la decisió i, naturalment, la comunitat en conjunt, li otorguin el seu soport sincer. Aquest compromís amb la unitat garanteix que, si la decisió fracassa, la culpa sigui atribuible a la idea mateixa, i no a la manca de suport de la comunitat ni a l'acció obstinada dels seus oponents. El principi, de nou, s'assenta en una convicció ferma al voltant del poder de la unitat. El fill de Bahà'u'llàh, 'Abdu'l-Bahà, va afirmar que els bahà'ís s'havien d'esforçar per aconseguir l'acord en qualsevol afer. "Si coincideixen en un afer, fins i tot si s'equivoquen, és millor que manifestar desacord i tenir raó, ja que aquesta diferència malmetrà els fonaments divins. Encara que una de les parts tingui la raó, el fet de dissentir será causa de mil mals; però, si totes dues parts es posen d'acord, fins i tot si s'equivoquen, mitjançant la unitat la veritat resplendirà i l'error es rectificarà" |
La decisió en grup Sobre la base d'una sèrie comuna de principis consultius i electorals, el sistema bahà'í de presa de decisions s'organitza al voltant d'un conjunt de consells de govern lliurement elegits. Aquesta jerarquia reverteix la presa de decisions al nivell inferior en el qual resulti practicable (cosa que el converteix en si mateix en un vehicle únic per a la democràcia de base), i alhora proporciona un cert nivell de coordinació i autoritat que permet la cooperació a escala global.
Les financesBahà'u'llàh
va prohibir l'acceptació de fons procedentes d'un origen extern que tingui la
destinació en fins bahà'ís. Per tant, les institucions de la Fe Bahà'í
es financen exclusivament mitjançant les aportacions dels membres degudament
reconeguts de la Comunitat Internacional Bahà'í.
Se sol animar els bahà'ís que facin aportacions regularment als Fons Bahà'ís.
En general les finances locals i nacionals es discuteixen a la Festa de 19 Dies.
Tot i així, totes les aportacions individuals són estrictament voluntàries
i confidencials
L'Assemblea Espiritual LocalL'ordre administratiu
bahà'í assenta els seus fonaments en l'Assemblea Espiritual Local, el cos de
govern comunitari elegit cada any en tota comunitat on visquin nou o més adults
bahà'ís. Val la pena descriure amb un cert detall la manera d'operar de l'Assemblea
Espiritual Local, ja que molts dels seus trets tenen el reflex corresponent
en l'ambit nacional i en l'internacional. L'àrea de l'Assemblea E. L. se sol
definir per les demarcacion guvernatives. En altres paraules, tots el bahà'ís
que viuen din de l'àrea d'un poblet, un poble, una ciutat o un districte cívic
entren dins la jurisdicció de l'Assemblea Espiritual de tal localitat.
L'Assemblea E. L. s'elegeix cada any mitjançant vot secret. A l'Abril, tots
els bahà'ís adults de la comunitat en qüestió es reuneixen per a l'elecció.
Els qui no hi poden assistir personalment poden votar per altres procediments.
Després d'un període d'oració i meditació, cada creient escriu nou noms corresponents
a les persones que al seu parer estan més ben capacitades per administrar els
afers de la comunitat.
Les qualitats que tal persones han de reunir són mencionades molt clarament
als escrits bahà'ís. Els electors han de considerar "els noms d'aquelles
persones que combinin millor les qualitats necessàries de lleialtat inqüestionable,
devoció despresa, cap ben preparat, habilitat reconeguda i experiència madura"
Potser l'aspecte més sorprenent de tot aquest procés rau a l'absència
de paperetes preparades, o de qualsevol sistema de candidatures. Per contra,
cada adult bahà'í de la comunitat és elegible com a membre d' Assemblea E. L.
No cal que les persones
elegides rebin una majoria de vots. Les nou persones més votades són les seleccionades.
Com que en principi qualsevol membre de la comunitat és elegible, els electors
tenen l'oportunitat de votar en consciència amb llibertat absoluta d'elecció.
En conseqüència, tendeixen a ser elegides les persones de reconeguda maduresa,
experiència i humilitat, i no simplement les prou atrevides o prou egoistes
per presentar-se al càrrec.
Tot i que un sistema així, difereix dels usos politics convencionals, a la pràctica
resulta sorprenentment efectiu. L'èmfasi global del sistema electoral bahà'í
recau en la cerca de dirigents que posseeixin qualitats de despreniment, capacitat
intel.lectuali saviesa.
Actualment
les Assemblees Locals vetllen per una gran varietat d'aferss que són l'essència
de la vida comunitària bahà'í. Entre les activitats que supervisen figuren l'educació
dels infants, l'observança dels dies sagrats, els serveis devocionals, les classes
d'estudi, les discussions, els actes socials, la celebració de matrimonis, divorcis
i funerals. Moltes Assemblees Locals de tot el món duen a terme projectes educatius,
econòmics i mediambientals de petita escala.
Les Assemblees Locals supervisen així mateix la Festa de 19 Dies, la qual és
la pedra angular de l'activitat comunitària. Encara que l'Assemblea constitueix
en última instància la font final de la presa comunitària de decisions, la institució
de la Festa aporta un component substancial de govern de base.
Les institucions consiliàries fan un paper important en facilitar assesorament
i fins i tot ànims en la presa de decisions, de manera semblant a com faciliten
suport moral al creient particular. Amb l'ajuda de la propia experiència madura,
els membres d'aquestes institucions de suport proporcionen consells basats fonamentalment
en els principis dels escrits bahà'ìs, com també en un ampli camp d'accions
alternatives que han demostrat la seva eficàcia en situacions similars. L'Assemblea
Espiritual es reserva el dret de decisió final en qualsevol dels afers consultats,
un dret que exercirá en reunió separada.
L'Assemblea Espiritual NacionalLes mateixes
regles bàsiques que presideixen les eleccions i la presa de decisions governen
el quefer dels consells bahà'ís de govern d'àmbit nacional i internacional.
Aquests, coneguts com Assemblees Espirituals Nacionals, es formen sempre que
dins d'un país o d'un territori determinat ha hagi una base suficient de comunitats
bahà'ís locals.
Lògicament,
doncs, a mesura que la Fe creix, també creix el nombre d'Assemblees Espirituals
Nacionals. El 1954, per exemple, hi havia 12 Assemblees E.N. El 1996 el nombre
ascendia a 175, és a dir, pràcticament una Assemblea Nacional per cada país.
Els mateixos procediments d'elecció ja esmentats són aplicables a les Assemblees
Nacionals. No es permet la presentació de candidatures i fer campaña está prohibit.
Es fa èmfasi en la capacitat espiritual de la persona, i els homes i les dones
que reben una majoria de vots són elegits.
En aquest cas, però, els votants són delegats que acudeixen a una convenció
nacional en què voten pels bahà'ís que viuen al país. Els delegats són elegits,
al seu entorn, per votació secreta dels bahà'ís adults que viuen dins de districtes
electorals especialment definits. Els districtes cobreixen tot el país.
De la mateixa
manera que el homes i les dones que serveixen en una Assemblea E. Local vetllen
pels afers de la comunitat dins d'una àrea municipal, les Assemblees Espirituals
Nacionals tenen per missió orientar i coordinar les activitats bahà'ís del país
en qüestió. Les seves activitats varien des de la iniciació de grans projectes
de desenvolupament econòmic i social fins a la publicació de llibres, des de
la supervisió de relcions amb el seus respectius governs fins a la coordinació
de la col.laboració amb altres grups religiosos i organitzacions no governamentals.
Així com s'esdevé amb els consells bahà'ís locals, les Assemblees Espirituals
Nacionals disposen de l'assesorament dels membres de les institucions consiliàries
de l'Ordre Administratiu bahà'í. Com les seves homòlogues d'àmbit local,
les AA.EE.NN. presten una atenció especial a l'assesorament rebut, si
bé tan sols elles tenen autoritat decisòria.
"Mans de la Causa" i "Consellers"
L'èmfasi en el lideratge de grup
davant l'autoritat individual amara tot el sistema administratiu bahà'í. Les
Assemblees Espirituals, abans que els individus, són les que prenen decisions
i marquen els criteris que han d'afectar el curs de les seves comunitats.
Tot i així, les decisions estan profundament
influïdes pel consell dels membres de les institucions consiliatòries, que son
part integrant de l'Ordre Administratiu Bahà'í.
Escollides per les seves qualitats molt destacades, aquestes persones (tant
homes com dones) són nomenades per actuar com a assesors dels òrgans decisoris
de la comunitat i també com a animadors dels membres de la Fe.
Entre aquests assesors destaquen
les "Mans de la Causa de Déu". Aquest títol fou otorgat al llarg de
la història de la Fe a unes 47 persones, totes nomenades per Bahà'u'llàh o Shoghi
Effendi. Al final del 1996 només en vivien tres. No hi ha possibilitat de nomenar-ne
més.
El 1968, la Casa Universal de Justicia va començar a designar un nombre de persones
espiritualment madures i experimentades com a "Consellers Continentals",
a fi de donar continuïtat a les funcions exercides per las Mans de la Causa.
Solen ser nomenats per períodes de cinc anys i coordinen les seves activitats
a través dels Cossos Continentals de Consellers. La tasca del Cossos Continentals
(els membres dels quals són el compresos dins d'una regió continental determinada)
es coordina, al seu entorn, per mitjá d'un cos conegut com a Centre Internacional
de Ensenyança. Amb seu a Haifa (Israel), els membres del Centre comprenen totes
les Mans de la Causa i un cert nombre de Consellers. Els Consellers Continentals
nomenen al seu entorn diversos auxiliars i assistents, la tasca dels quals és
estimular i assesorar les comunitats en l'àmbit regional i local. Al món hi
ha un total de 72 Consellers.
La Casa Universal de JusticiaCom a cap de l'estructura administrativa bahà'í figura la Casa Universal de Justicia, el consell internacional de govern de la Fe Bahà'í. Consta de nou membres, elegits cada cinc anys pel conjunts dels membres de les Assemblees Espirituals Nacionals del món.
El
procés d'elecció s'assembla molt al de les Assemblees Espirituals nacionals
i locals: no hi ha candidatures, está prohibit fer campanya i els nou membres
que reben més vots són els elegits. Com s'esdevé amb les eleccions locals
i nacionals, el criteri és que els votans triïn persones d'habilitat reconeguda
i capacitat espiritual.
El procés d'elecció constitueix en el seu conjunt una expressió potent dels
ideals democràtics. Malgrat que és una institució internacional, la Casa Universal
de Justicia es manté sorprenentment prop del nivell de base. L'elecció final
de la Casa Universal de Justicia es troba tan sols a tres nivells de distància
del nivell local: tot adult bahà'í pot participar en l'elecció del delgat o
compromisari de "districte"; els delegats de districte, al seu entorn,
elegeixen els membres de les seves respectives Assemblees Nacionals voten per
a l'elecció de la Casa Universal de Justicia.
Bahà'u'llàh mateix va establir aquesta institució, que ocupa un lloc únic en
l'Ordre Administratiu Bahà'ì. Les decisions que ella adopti en matèries espirituals,
entenen el bahà'ís, gaudeixen de la guia infal.lible de Déu. Les ensenyances
de Bahà'u'llàh són el fonament de la creença i la pràctica bahà'ì. La C.U.J.
posseix l'autoritat de legislar en tots els afers de què no hagi tractat expressament
Bahà'u'llàh; també posseeix l'autoritat d'abrogar la seva pròpia legislació
segons els canvis que les cisrcumstàncies aconsellin, cosa que proporciona
la neccesària elasticitat.. Si, per posar un exemple, el desenvolupament d'una
determinada tècnica planteja un problema moral desconegut en l'època de Bahà'u'llàh,
aleshores correspont a la Casa Universal de Justicia decidir la millor manera
de tractar l'afer. Així, creuen el bahà'ìs, la Fe Bahà'í continuará essent guiada
fins que aparegui la pròxima Manifestació de Déu, un esdeveniment que segons
Bahà'u'llàh no tondrá lloc fins d'aqui almenys mil anys.
S'ha de destacar que, com els membres de les Assemblees locals i nacionals,
els membres de la Casa Universal de Justicia no tene poder a títol individual,
per més respectats i honorables que siguin en tant que persones. Tan sols quan
es troben junts i reunits ofialment com a Casa U. de J. es considera que estan
divinament inspirats. El culte a la personalitat queda completament bandejat.
El Centre Mundial Bahà'íAl capdamunt del Mont Carmel s'alça el Centre Administratiu de la Comunitat Mundial Bahà'í
|
Abans
de morir, Bahà'u'llàh va indicar que la seu mundial de la Fe que havia
fundat s'havia d'emplaçar a l'àrea de Haifa-Akkà, situada al nord del
que actualment és Israel. La regió és la llar del cor espiritual i administratiu
de la Fe Bahá'í. El centre administratiu de la Fe Bahà'í està ubicat a Haifa, concretament al Mont Carmel. A escassa distància per sobre del Mausoleu del Bàb, a la part superior d'un camí arquejat que forma part d'un jardí monumental, es troba la Seu de la Casa Universal de Justicia, el cos internacional de govern de la Fe Bahà'í. |
Des d'aquest edifici i d'altres de contigus, un planter format per unes 500 persones procedents de 50 països administren els afers internacionals de la comunitat mundial bahà'í.Des de Haifa, la informació es transmet a les comunitats nacionals bahà'ís; es disseminen les metes i els plans internacionals; es fa un seguiment dels projectes de desenvolupament econòmic i social; es recullen i s'elaboren estadístiques, i s'administren els fons internacionals. Hi ha així mateix un edifici d'arxius internacionals que contenen les reliquies, els escrits i els objectes relacionats amb les vides del Bàb, Bahà'u'llàh i 'Abdu'l-Bahà.
|
A principi
de la dècada de 1990 ha començat una nova etapa de construcció, reflex
de la ràpida expansió de la Fe. S'ha treballat els terrenys per crear
una sèrie de terrasses situades per sobre i per sota del Mausoleu del
Bàb. Idèntiques tasques s'han emprès per acollir edificis institucionals,
tot dins d'un programa que té un pressupost superior a 150 milions de
dòlars.
|
