Àfrica

Angola, Benín, Bofuzatsuana, Botswana, Burkina Faso, Burundi, Camerun, Cabo Verde, Txad, Ciskei, Costa d'Ivori, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea Ecuatorial, Guinea-Bissau, Kenya, Lesotho, Madagascar, Malawi, Mali, Marroc, Maurici, Moçambic, Namíbia, Niger, Nigèria, República Central Africana, República del Congo, Reunió, Ruanda, Senegal, Seychelles (Illes), Sierra Leona, Sud-àfrica, Sudan, Swazilàndia, Tanzània, Togo, Transkei, Tunísia, Uganda, Zàmbia, Zimbabwe.

Amèrica

Argentina, Bahames, Barbados, Belice, Bermudes, Bolívia, Brasil, Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Dominica, El Salvador, Equador, Estats Units, Groenlàndia, Granada, Guadalupe, Guaiana Francesa, Guaiana, Haití, Hondures, Illes Leward Occidentals, Illes Leward Orientals, Illes Verges, Jamaica, Martinica, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, Puerto Rico, República Dominicana, Santa Lucía, San Vicente i Granadinas, Surinam, Trinitat i Tobago, Uruguai, Veneçuela, Xile.

Àsia

Andaman i Nicobar (Illes), Aràbia Saudita, Àsia Centra, Azerbaidjan, Bahrein, Bangladesh, Corea, Emirats Àrabs Units, Filipines, Hong Kong, Índia, Japó, Jordània, Kuwait, Laos, Líban, Macao, Malàsia, Myanmar (Birmania), Nepal, Oman, R.À. del Iemen, Pakistan, Qatar, Singapur, Sri Lanka, Taiwan, Tailàndia.

Australàsia

Austràlia, Carolines Occidentals (Illes), Carolines Orientals (Illes), Cook (Illes), Fiji, Hawaii, Kiribati, Loyalti (Illes), Marianes (Illes), Marshall (Illes), Nova Caledònia, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, Samoa, Salomon (Illes), Tonga Tuvalu, Vanuatu

Europa

Albània, Alemanya, Àustria, Bégica, Bulgària, Canaries (Illes), Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, Estats Bàltics, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Rússia, Geòrgia i Armènia, Suècia, Suïssa, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Bielorússia i Moldàvia, Xipre.

Les dades es basen en l'estudi que el 1982 va publicar un equip de demògrafs cristians arran d'una investigació de 10 anys (de 1970 a 1980), l'objectiu de la cual era determinar el nombre de creients cristians i d'altres religions de cada pais, com també establir una projecció de creixement. Les dades comparatives proporcionadas per la Word Christian Encyclopaedia apareixen al gràfic superior.

Si bé aquestas dades tenen mes de 15 anys d'antiguitat, ara mateix no existeixen altres dades comparatives fiables sobre els índex de creixement de les diverses religions. Cal matisar, però, els resultats. Segons la mateixa W.C.E., algunes sectes y subdivisions cristianes i musulmanes van experimentar un creixement més ràpid que el de la Fe Bahà'í.

Tot i així, cap de les esmentades sectes o subdivisions no estava establerta en més de cent països. Segons la mateixa font a les hores, la Fe Bahá'í tenia un nombre de comunitats apreciables a més de 192 països. Nombre actualment molt superat.

Assemblea Espirit. Local de Johannesburg, Sud-àfrica.

La Festa de Dinou Dies: oració, companyonia i democràcia arran de terra

L'eix de la vida comunitària bahà'í gira entorn de la Festa de Dinou Dies, un acte en què la comunitat local es reuneix per adorar Déu i celebrar la seva convivència.
Cada dinou dies, aquesta festa oberta a nens i  adults aspira a mantenir i renovar la unitat de la comunitat local. Si bé el seu programa s'adapta a una gran varietat de necessitats culturals i socials, hi ha tres elements que mai no hi són absents: els actes devocionals, la consulta administrativa i la companyonia. En qualitat de tal, la Festa combina l'adoració amb el govern democràtic i l'alegria festiva.
Potser l'ús de la paraule "festa" suggereixi a alguns lectors la idea d'un gran banquet. Res més fals. Per bé que el menjar i la beguda hi poden ser presents, el terme al.ludeix a la "festa espiritual" de l'adoració, la unitat i la companyonia. Bahà'u'llàh va insistir en la importància que hi hagués una reunió cada dinou dies per tal d'"afermar els cors", fins i tot si a la festa tan sols es feia servir aigua.
Durant la fase devocional se solen llegir en veu alta els passatges dels escrits bahà'ís, i fins i tot, de vegades, d'altres escriptures religioses. Després ve una discussió d'afers comunitaris en qué tothom pot fer sentir la seva veu, cosa que conveteix la festa en un "fòrum democràtic instal.lat a l'arrel mateixa de la societat". La Festa s'acaba en una fase de confraternització.

Una religió independent, no una secta.

Al passat ha estat normal que els estudiosos es referission a la Fe Bahà'í com a una "secta" de l'Islam, a causa de la circumstància que tan el Profeta com els seus primers seguidors van viure dins la cultura islàmica.
Avui dia els especialistes de la religió reconeixen que tal referència seria equivalent a dir que el cristianisme és una secta del judaisme, o a dir del budisme que és una confessió hindú.
Per que és cert que Jesucrist fou jueu i Buda hindú, els seus missatges religiosos no van ser meres reinterpretacions de les seves religions d'origen, sinó que les van trascendir.
De la mateixa manera, Bahà'u'llàh ha posat uns fonaments espirituals totalment nous. Els Seus escrits constitueixen Escrits Sagrats i la Seva obra excedeix sobradament la d'un reformista religiós. Tal com va observar el 1959 l'historiador Arnold Toynbee:
"El bahaisme (sic) és una religió independent equiparable a l'Islam o a la cristiandat, o a la resta de religions del món. El bahaisme no és una secta procedent d'altres religions: és una religió distinta en igualtat de condicions amb la resta de religions reconegudes"